El meu carnet d’aprenentatge

Tornant de la feina, he anat reflexionant sobre el que vol dir la paraula APRENDRE. He recordat el moment en que vaig aprovar el carnet de conduir. Primer va ser la fase teòrica, ben avorrida, per cert. Després, van venir les pràctiques, tot el dia aparcant i fent pujades i finalment, el famós dia de l’examen. Aquell dia que em descuido el dni, que arrenco el cotxe amb el fre de mà posat…en fi, que els nervis van venir a l’examen amb mi. (tal i com els hi passa a molts dels meus alumnes)

Els primers mesos, ens tocarà calar el cotxe, trencar algun retrovisor per no calcular les mides, fer-li algun copet al davant o al darrera…rebre alguna multa pensant que a mi mai em passarà…

Passat els anys, m’observo la meva manera de conduir i me n’adono del que he après. He aprofitat només allò que m’ha interessat. He adaptat els aprenentatges a la meva forma de fer. Ho he interioritzat i mai més ho oblidaré. Hi ha qui per sempre condueix amb les dues mans al volant, hi ha qui tot el dia va frenant…és a dir, que cadascú ha adaptat el què ha après a ell mateix.

Aquest procés, l’he vist molt semblant a l’aula. Es donen uns continguts, es fan unes pràctiques, es fa un examen on tothom tremola i només passat els anys, podrem comprovar com van aplicar tot allò que els hi vam ensenyar.

No seria millor que durant les pràctiques m’avaluessin algun contingut i així em pogués oblidar de l’examen? bé, només volia comparar pensant sempre amb el cor de mestra.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s