Flipped Classroom

Després de sentir parlar molt sobre la metodologia Flipped Classroom vaig estar pensant com la podia aplicar a la meva aula. Durant tot el curs, els alumnes han tingut un dossier de cada tema de matemàtiques on anaven fent diàriament exercicis i activitats, es posaven en comú, es corregien, es feien algunes de deures…

Però és necessari trencar una mica els esquemes, sortir de la monotonia i provar noves maneres més flexibles de treballar: estem treballant les àrees i el perímetre dels polígons. Per fer-ho, els hi vaig explicar que volia fer un “experiment” amb aquest tema. Els hi va agradar la idea!! Però hi havia una condició a canvi: tindrien feina a casa a totes les sessions. Tot i aquesta condició poc motivant, els hi va semblar bé la proposta.

Vam dedicar les sessions de classe a fer activitats pràctiques on havien d’aplicar el contingut treballat a contextos reals: van dibuixar un robot amb formes geomètriques i havien de calcular les àrees parcials i la total, van calcular l’àrea de polígons fets al terra de la classe amb celo de colors, van buscar diferents espais i objectes de l’aula per calcular la seva àrea i perímetre, fer activitats interactives sobre àrees amb els netbooks, a la pdi… I per altra banda, cada dia s’han emportat a casa una pàgina de deures on hi ha una part mínima teòrica i alguns exercicis.

Per començar la sessió, els hi deia que només corregiriem els exercicis més importants de la pàgina de deures, que no tot era important (això els hi agrada…) i en aquell moment aprofitavem per resoldre dubtes…

Després de recollir els resultats de les activitats pràctiques que vam fer a l’aula, me n’adono que si l’examen final m’havia de servir per comprovar si havien après a calcular àrees…jo ja no el necessitava. Amb el recull i observació de totes les activitats d’aula juntament amb la correcció en comú d’alguns exercicis, ja en tenia prou.

Les activitats d’aula també han estat un moment per treballar cooperativament. Aquells alumnes que potser al principi pensava que serien incapaços de seguir el ritme del grup, fent aquest plantejament, s’han sentit realitzats i han estat satisfets de poder formar part del grup. Aquests alumnes els he tingut en compte a l’hora de demanar deures, potser no calia que ells fessin tots els exercicis…potser hi havia algú que podia fer-ne més…

Bé, d’això es tracta, d’adaptar-nos a ells, de provar coses noves, d’equivocar-nos, però sobretot, de confiar en ells i en les seves capacitats. Saben fer molt més del què a vegades pensem, només necessiten la nostra oportunitat i confiança.

Anuncis

Projecte Espurna

Al llarg de l’any m’agrada assistir a diferents formacions per anar enriquint lprimària. Tinc un ctuació dia a dia.

Ja fa uns anys que assisteixo a una Jornada anomenada Espurna. Espurna és un conjunt de mestres d’infantil, primària i secundària que fan un recull de recursos i activitats enriquides amb la tecnologia. Tots aquests materials es recullen en un portal web dividit en diferents temàtiques com els codis qr, la comprensió lectora, els problemes…

En aquesta jornada, jo veia com mestres explicaven l’ús que feien a les seves aules d’aquests materials però a la jornada del darrer any vaig rebre una sorpresa…els alumnes de diferents escoles eren els ponents, els petits professionals qui explicaven als mestres assistents com els seus mestres havien dut a terme les activitats del portal Espurna.

Veia ulls brillants, mestres orgulloses dels seus alumnes, alumnes que retornaven aquella il.lusió amb un enorme somriure…

I a partir d’aqui em vaig plantejar: si ells ho fan, per què nosaltres no ho podriem fer també?

Doncs començat el curs, m he afegit com a col.laboradora del portal Espurna de primària.Tinc un espai de mapes conceptuals on cada mes publico una activitat sobre aquest tema.

Per no deixar-ho aqui, aquest any, uns quants alumnes de l’Escola, aniran a fer de ponents a la jornada Espurna 2015 i explicaran la seva experiència amb codis QR.

Continuarà…

Aula d’ordinadors o Ordinadors a les aules?

Tradicionalment cada escola disposa d’una aula d’informàtica amb ordinadors, taules, cadires i una pantalla gran on projectar allò que els alumnes faran durant cada sessió.

Quan anem a l’aula d’informàtica, les activitats més habituals són jocs interactius o bé document de text, sense oblidar els coneguts programes de dibuix Kidpix o Tuxpaint que distreuen fins i tot als de sisè.

També cal afegir que hi ha un horari que marca els mòduls on cada classe hi pot anar de forma quinzenal. Si el què volem és acostar la tecnologia als alumnes, potser que hi dediquem més temps, oi?

La competència digital per part del mestre és un altre factor a tenir en compte. És important que tingui uns coneixements informàtics de funcionament bàsic per tal de poder ajudar en el procés d’aprenentatge de l’alumne. Per això, és important que els mestres ens reciclem fent formació permanent.

Sense oblidar tampoc la competència digital de l’alumnat. Cal buscar activitats que ajudin als alumnes a desenvolupar aquesta competència. Cal ensenyar-los a filtrar la informació que troben a la xarxa.

ARRIBA EL MOMENT DEL CANVI

Per tant, donats aquests factors, sembla que ha arribat el moment de canviar, d’obrir les portes de l’aula informàtica de bat a bat i acostar els ordinadors a l’espai habitual de l’aula. Si disposem d’ordinadors a les aules, es podran fer servir de forma habitual per fer treballs en grups, feines complementàries de forma individual, consultes puntuals, etc.

Cal aprofitar el moment. Els aprenentatges no passen quan marca l’horari, sinó quan sorgeixen situacions motivadores dins l’aula. Aquí és quan la tecnologia ha d’estar present.

Una experiència per començar, és “desmuntar” el conegut carro de netbooks o portàtils i portar-lo a les aules. En base a les valoracions dels alumnes i mestres, després es podrà prendre una decisió a nivell de centre. Es poden distribuir per cicles o bé, confiar dos o tres netbooks a aquells mestres que considerem que en treuran profit. I després, aquests, ja seran els que encomanin l’experiència als altres companys/es.

Si volem que l’escola sigui un espai obert, flexible, de canvi i millora, hem de buscar estratègies i metodologies diferents aprofitant els recursos que ja tenim. Oi que no és el mateix tenir PDI a l’aula que no pas tenir-la a una aula comuna on només hi podem anar segons un horari? Doncs aquest és el camí.

Escoltem-los més sovint

Aquest final de trimestre, tal i com fem cada any, hem fet una valoració del trimestre amb els alumnes de sisè. Sovint, quan arriba el moment de fer valoracions i propostes de millora, ho fem els mestres, ja que a vegades estem convençuts que tenim la única veritat…

Estic d’acord si pensem que l’opinió dels mestres és necessària a l’hora de valorar una activitat realitzada, però del que estic 100% convençuda, és que els alumnes són les persones més encertades per fer valoracions i propostes de millora. Si jo vaig a un restaurant, i els propietaris volen saber com surten els plats, els hi podran demanar als cuiners, els quals tindran la seva opinió pròpia, però sobretot, hauran de demanar als comensals si els hi ha agradat…oi?

Doncs en el nostre cas, com a bona cuinera, vaig pensar en demanar opinió als meus alumnes (no m’agrada la comparativa d’alumnes-comensals…)

Els hi vaig donar un full en blanc i van anotar: coses que els hi havia agradat del trimestre i coses que no tant. Al costat de les que els hi havien agradat havien d’afegir un per què, i al costat de les que no, una proposta de millora.

La sorpresa va ser quan ho vam començar a posar en comú: van sortir temes els quals potser com a mestra, no havia tingut en compte…la majoria de temes tractats eren relacionats amb com treballem les àrees, la motivació, els treballs en grup, les exposicions, els intercanvis i activitats internivells…

En conclusió, vaig reunir quatre idees: els hi agrada experimentar, els hi agrada ser protagonistes dins el procés, volen formar part de les decisions i sobretot, volen ser escoltats. Són genials 😉 amb tot això, de ben segur que tindrem un bon nadal.

Fins la tornada!

 

Palabras Azules

Palabras Azules es un proyecto colaborativo cuyo objetivo es crear, recoger, ampliar, organizar y compartir recursos propios o adaptados. Está dirigido a profesionales que imparten clases de lengua, animación o dinamización a la lectura/escritura. En cada recurso literario se ofrece con o sin TIC.

En este proyecto participan 100 maestros, los cuales, de forma periódica, aportan sus “Palabras Azules” a este espacio donde el objetivo es compartir experiencias y enriquecer las aulas. Es el resultado de mezclar lengua con creatividad. Todo un éxito.

Para más información, visita el blog Palabras Azules

Aquí os dejo los enlaces a las actividades que estoy aportando cada mes, todas ellas basadas en experiencias realizadas en las aula de ciclo superior:

SEPTIEMBRE, El Telenoticias

OCTUBRE, Los animales fantásticos

NOVIEMBRE, Los volcanes erupcionan

DICIEMBRE, El calendario de adviento

UN SIMPLE TROS DE ROBA

Avui a Educació Física amb sisè, estàvem treballant els jocs cooperatius. Després de fer relleus, jocs de tocar i parar, curses, etc, he recordat que fa uns anys vam comprar un paracaigudes.

M’he posat a buscar-lo dins la sala de material i un cop l’he trobat, l’he estès enmig de la sala. Mentres l’estenia, anava intentant recordar aquells jocs cooperatius que m’havien fet fer a la universitat amb el paracaigudes…

Davant la meva sorpresa no he hagut de fer res més: només els hi he dit que s’anessin agafant cadascú d’un dels extrems i ja està. Així de fàcil. M’he assegut a un costat de la classe i només he hagut d’observar com han guadit, lo bé que s’ho han passat, han fet i descobert moltes alternatives: deixar-lo anar enlaire, amagar-se a sota, passar per sota fins treure el cap pel forat que té al centre…. quan han passat uns 10 minuts, alguns d’ells s’han acostat a mi i m’han dit: – Sandra, estàs enfadada? estàs esperant que callem oi?- la veritat és que no he sapigut què contestar perquè m’he quedat tant alucinada de lo bé que estaven jugant sense haver donat cap tipus d’ordre, que simplement, m’he acostat a ells i els hi he explicat el què us acabo de dir.

Amb un somriure d’orella a orella, a partir d’aquí, hem començat la sessió amb paracaigudes. Què maco és gaudir d’allò que fas.