UN SIMPLE TROS DE ROBA

Avui a Educació Física amb sisè, estàvem treballant els jocs cooperatius. Després de fer relleus, jocs de tocar i parar, curses, etc, he recordat que fa uns anys vam comprar un paracaigudes.

M’he posat a buscar-lo dins la sala de material i un cop l’he trobat, l’he estès enmig de la sala. Mentres l’estenia, anava intentant recordar aquells jocs cooperatius que m’havien fet fer a la universitat amb el paracaigudes…

Davant la meva sorpresa no he hagut de fer res més: només els hi he dit que s’anessin agafant cadascú d’un dels extrems i ja està. Així de fàcil. M’he assegut a un costat de la classe i només he hagut d’observar com han guadit, lo bé que s’ho han passat, han fet i descobert moltes alternatives: deixar-lo anar enlaire, amagar-se a sota, passar per sota fins treure el cap pel forat que té al centre…. quan han passat uns 10 minuts, alguns d’ells s’han acostat a mi i m’han dit: – Sandra, estàs enfadada? estàs esperant que callem oi?- la veritat és que no he sapigut què contestar perquè m’he quedat tant alucinada de lo bé que estaven jugant sense haver donat cap tipus d’ordre, que simplement, m’he acostat a ells i els hi he explicat el què us acabo de dir.

Amb un somriure d’orella a orella, a partir d’aquí, hem començat la sessió amb paracaigudes. Què maco és gaudir d’allò que fas.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s